LA CAIXA DE MÚSICA

Tornava a casa amb els peus ferits. La carrossa que l'havia portat a aquella festa, com en el conte, s'havia convertit en carabassa, i va tornar caminant amb les sabates a la mà. Va entrar en el seu dormitori i es va asseure damunt del llit. Va mirar al seu voltant i va veure la caixa de música que fa anys li havia regalat el seu pare. Estava buida. Mai va trobar res prou important com per deixar-ho allí. Amb llàgrimes als ulls la va obrir, i mentre la ballarina girava i ballava al so d'aquella música de carrusel, va començar a deixar dins les seues il·lusions, els seus somnis, les seues pors, les seues esperances. Tot allò que li pesava de portar-ho damunt durant tant de temps.

Va tancar la caixa i va guardar la clau en el calaix on es guarden les coses importants. Es va llevar el meravellós vestit vermell que havia comprat per a l'ocasió. El mirall va reflectir una imatge patètica: despentinada, amb el rimmel relliscat fins als pòmuls i els ulls enrogits de plorar. Tan bonica com havia sortit, i tan espatllada com havia tornat! Es va fixar en el mirall. Malgrat haver-se llevat la roba, el seu cos no estava nu. El destí li havia teixit una fina cuirassa que la protegia. Res de dolent li podia passar. Tranquil·la, es va deixar caure sobre el llit, va tancar els ulls mentre pensava que potser un dia, vindria un "príncep blau" que en besar-la aconseguiria llevar-li la cuirassa, trobaria la clau de la caixa de música i li retornaria els seus somnis, les seues esperances i la força per superar les seues pors, els seus ressentiments... Potser, qualsevol dia....Segur que si.