diumenge, 25 de juny de 2017

TEMPS D'ESPERA

Il·lustració: Natasha Villone




Per si de cas no puc dir-t’ho
quan arribes a la vida...
Quant t’estimem, quant t’estime
sense conèixer-te encara.
T’aguarde per bressolar-te
en un bressol fet de vent
de poemes i silencis
fet de llum i fet de música
per cantar-te si et despertes.
Arribaràs per omplir
de vida la meua vida.
I t’espere com s’espera
el regal més desitjat,
el més bonic, el més dolç
i quan passen uns quants dies vull
estar amb tu un momentet
només tu i jo,tu i jo a soles
com si res més existira
per mirar-te i remirar-te
agafar-te les manetes
per besar-te la careta
i acaronar-te els cabells
i  per dir-te a cau d’orella
quant t’estimem, quant t’estime
per si no vaig poder dir-t’ho
quan vas arribar al món.



 




I amb aquest post us deixe fins a setembre. Demà em trasllade a la caseta de la serra a passar l'estiu, que ací fa una calor insuportable. I, de pas, aprofitaré per portar l'ordinador a revisió, que fa temps que no em funciona bé. Que passeu un bon estiu.

divendres, 9 de juny de 2017

MIOLS


Com gata en zel
en nits de lluna plena
miole al fosc.


A les teulades
se sent miolar la gata
davant la lluna.

Xavier Pujol


 Miol i lament
que la lluna t'escolta.
T'omple de llum.

Carme Rosanas 



Els meus lectors
són aquest gat que observa
com miro el sol.

Helena Bonals