dilluns, 20 de març del 2017




Ha arribat
amb el sol penjat del coll
i les mans plenes de llum.
Com el més preuat regal.
Per a despullar els cossos
i vestir els arbres nus,
omplint de color de vida
les muntanyes i els balcons.
Amerant les ànimes
dels més bells poemes.


Feliç dia de la poesia i bona primavera a tothom!!


 Primavera verda,
els lliris morats
empaiten els blancs,
els ginkgos fan ombra
amb els verds ventalls.

Olga Xirinacs.

dimecres, 15 de març del 2017

PRIMER ANIVERSARI



Amics bloguers, avui el meu blog compleix un any!! Ja sé que al costat dels vostres, el meu és un nadó, però per a mi era un gran repte. 
Va ser la meva germana qui em va iniciar en aquesta tasca. A mi no m’agrada gaire la tecnologia, de fet no tenia ni ordinador des que vaig acabar a l’Escola d’Idiomes. Ella es va entossudir, i l’any passat, pel meu aniversari, me’l van regalar, i sabent que a mi sempre m’ha agradat tot allò que té a veure amb les paraules, em va recomanar uns quants blogs que estava segura que m’agradarien.
Va ser un bona recomanació, que m’ha permès conèixer uns amics (si permeteu que vos anomene així) que mai hauria pogut imaginar.
Gràcies, doncs, per compartir poemes, pensaments, vivències...imatges i paraules en definitiva amb les quals  m'he emocionat, he aprés i he gaudit.
Un any en el qual heu conegut una mica el meu poble











i les seves tradicions

            

Un any en el qual he compartit les petites coses del meu dia a dia, 



 les emocions...


                                                                                                        les alegries...
els poemes escrits des del cor...
 
Només t'escric a tu, perquè m'escoltes
des d'eixe lloc on solament tu estàs,
per descobrir-te tot un món de màgia
on una nit, agafarem un grapat d'espurnes
que en llançar-les al cel es desfaran
en un milió d'estels
per donar llum a la nit fosca,
i dibuixarem una lluna blanca i gran
que teixirà els teus cabells amb fils de plata
que en acariciar-los
m' impregnaran les mans d'olor de vida nova.
Només t'escric a tu perquè m'entengues
des d'eixe lloc on solament tu estàs,
per descobrir-te tot un món de somnis
on un dia, a l'alba
volaran papallones
pintades sobre el cel amb aquarel·les
en algun lloc a la vora de la mar.
I a la tardor floriran primaveres,
florirà el gessamí, floriran roses,
i roselles amagades al mig d'un camp de blat.
I fins els arbres que a la tardor perden les fulles,
no mostraran les seves branques nues,
romandran verds i tendres
i no perdran les fulles aquest any.
Només t'escric a tu perquè em conegues
des d'eixe lloc on solament tu estàs

En fi, un any en què he anat com diu el meu blog FENT CAMÍ.

Gràcies, doncs, a tothom, per la vostra paciència, per les vostres paraules d'ànim, per fer-me costat. Espere seguir per molts anys gaudint de la vostra companyia.

Una abraçada molt forta per a tots.


dimecres, 8 de març del 2017

VUIT DE MARÇ


Aquest matí m’he despertat una mica trasbalsada, i m'he mirat en l'espill per preguntar-li al meu jo si sabia el perquè. Em veure’m trist, la imatge ha sortit del mirall, i m’ha fet una abraçada tan dolça com mai ningú ho havia fet, ( no de bades deu ser qui més m’estima) i m’ha dit a cau d’orella: -Felicitats, avui és el nostre dia-. I sí, és el meu i el teu i el de totes les dones que lluiten  per fer realitat el somni d'acabar amb la desigualtat entre homes i dones que hi ha en tots els àmbits de la societat, per acabar amb tantes dones assassinades per les seves parelles...i un llarg etcètera de situacions lamentables amb les quals ens trobem a diari.
I cal seguir en la brega per que un dia, potser en deu anys o en cent o en mil, ningú ens mire per sobre del muscle pel sols fet de ser dones, i puguem mirar al mon de tu a tu sense emboços, sense complexos. 


                                                                                                                  Il·lustració Marcos Severi

dissabte, 4 de març del 2017

DESIG COMPLIT



Fa uns dies us vaig dir que tenia entrades per anar a veure Tosca. Doncs bé, la representació va ser divendres passat. Em feia una mica de por que la companyia no estigués a l'alçada, per allò que Alcoi no és una ciutat molt gran, però no. Em va agradar molt.


La companyia es diu “Opera 2001 en coproducció amb l’Òpera Massy de París amb Martin Mázik com a director musical.
La vaig veure des d’una llotja, la més propera a l’escenari, que encara que és un lloc privilegiat, hi ha una barana que ve a l’alçada dels ulls, amb la qual cosa per veure-ho bé, has d’acostar-te com si estiguessis en una balconada. D’una altra banda, tenia l’avantatge  de poder veure l’orquestra.

El decorat estava molt bé, tenint en compte les dimensions de l’escenari. I de l’òpera, que dir-vos! Una preciosa historia de passions, amor, gelosia, intriga... amb la magnífica música de Puccini cantada per unes veus genials. Tant la de la soprano, com la dels tenors i en general de tots.
Especialment emotius són els moments en els quals Tosca i Cavaradossi canten les respectives àries: “Vissi d'arte" i “E lucevan le stelle"
No tinc vídeos de l’actuació a Alcoi, així que  he posat la de Montserrat Caballé i Plàcido Domingo. Ja que no poden ser les d’ací...

La següent la va posat Galionar en un dels seus darrers posts, però a mi no m’importa tornar a escoltar-la. 


 La representació d'ací va ser única perquè hi va participar el cor de "Veus blanques Sant Roc" d'Alcoi. Són els escolans que envolten el sagristà.



Diuen que l'òpera té les dues cares, que si t'agrada, serà per sempre, i si no, no t'agradarà mai.


Tots aquells que van fer possible la representació, van rebre els aplaudiments del públic que omplia el teatre.


A aquells que us agrade l'òpera, us la recomane, encara que segur que la coneixeu, i als que no sabeu si us agradarà, també la recomane. Potser us apassione i tot.